Antoni d'Espona i de Nuix
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 8 febrer 1849  Vic (Osona) |
| Mort | 11 juny 1917 (68 anys) Vic (Osona) |
| Activitat | |
| Ocupació | arqueòleg, poeta |
| Família | |
| Germans | Joaquim d'Espona i de Nuix |
Antoni d'Espona i de Nuix (Vic, Osona, 8 de febrer de 1849 – Vic, Osona, 11 de juny de 1917) fou arqueòleg i poeta.[1][2]
Fundador de l'Esbart de Vic i de la Societat Arqueològica (vicepresident). Fundador i conservador del Museu Episcopal, col·laborà en la redacció del seu catàleg i ofrenà valuosos objectes. Soci de l'Associació Artística i Arqueològica de Barcelona (1886). En el Cercle Literari intervingué en diverses comissions i en particular en la celebració de l'Exposició permanent, origen del Museu. A La Garba Montanyesa, a Lectura Popular i a la Biblioteca d'Autors Vigatans figuren les seves poesies. Traduí obres de Fray Luis de León. La Jerusalem Alliberada, Os Lusiadas i la Divina Comèdia. El seu retrat figura en la sala de recepció del Museu Episcopal.[1][2]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Antoni d'Espona i de Nuix». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 Salarich i Torrents, Miguel S. «Antoni d'Espona i de Nuix (1849-1917)». Ausa, Vol.: 2, Núm.: 12, 1955, pàg. 80-84. ISSN: 2014-1246 [Consulta: 15 novembre 2016].
Bibliografia
[modifica]- MIQUEL S. SALARICH I TORRENTS I MIQUEL S. YLLA-CATALÀ I GENÍS «Vigatans Il·lustres». Publicacions del Patronat d'Estudis Ausonencs Vic. Núm. 5-6.